5- En els meandres, grocs de lliris, verds de pau

Estimada Mahalta,

L'Ajuntament de Lleida vol difondre internacionalment la figura de Màrius Torres i, per començar, s'ha proposat fer-lo conèixer primer a Espanya i també a Llatinoamèrica. Per aquest motiu, coordinarà l'edició d'una antologia de poemes de l'autor lleidatà traduïts per reconeguts poetes de llengua castellana. Entre els noms proposats hi figuren els de Carlos Marzal, Luis García Montero, Joan Margarit, Antonio Giménez Millán o José Caballero Bonald.

L'objectiu d'aquesta acció, emmarcada en els actes de celebració del centenari del seu naixement, és universalitzar l'obra de Torres. Aquesta edició antològica en llengua castellana anirà prologada per un escriptor de renom i acompanyada d'un estudi introductori a càrrec d'un altre escriptor prestigiat. Aquesta antologia de poemes en castellà es va donar a conèixer ahir durant la reunió de la Comissió del Centenari de Màrius Torres on es van presentar les propostes que es duran a terme aquest any. Entre aquestes activitats hi figura l'edició de l'obra del poeta en altres idiomes, com ara el letó, l'eslovac, l'anglès l'italià o l'alemany. També es faran conferències, exposicions, viatges als llocs de referència vital del poeta -l'Ateneu ha organitzat excursions en aquest sentit-, una gala literària, concerts, etc. També, el Festival Internacional de Poesia Mahalta centrarà bona part de la seua programació en la figura del poeta. A més, programarà una marató de poemes de Màrius Torres, concerts i l'edició d'una auca. Al novembre, a la Seu Vella, es farà una exposició dedicada a la seua vida i obra. També es va presentar la marca comú del centenari i està previst crear un web que recollirà tota l'activitat que es desenvolupi durant l'any.

Ahir el diari Segre anunciava que els alumnes i els responsables del Centre de Normalització Lingüística de Lleida traduiran tres poemes de Màrius Torres a setze idiomes. Aquestes traduccions es publicaran a la plaquette Escata de drac, que edita la Paeria per Sant Jordi. Així, Molt lluny d'aquí, Joia d'amor i Presència podran llegir-se en llengües com l'àrab, el bambara (Mali), el panjabi (Índia), el wòlof (Àfrica) o el ful (Àfrica), a més del rus, el búlgar, el romanès, l'ucraïnès, el portuguès o el rus, entre altres. No et sembla fantàstic?

Em costa imaginar-te a la gran ciutat, Mahalta, atrapada com una bestioleta, engabiada... Em costa imaginar-te així... Fuig, només un dia, però fuig... Vine amb mi, escapa't!

Teu

4- Entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes

Estimada Mahalta,

Avui he tornat a fer la volta a Lleida. Dues hores de caminada. He sortit de casa riu amunt fins al parc de la Mitjana; a la glorieta Font i Quer he enfilat cap a l'avinguda Torre Vicens; després de la plaça dels Països Catalans he seguit per l'avinguda de Balàfia fins a la plaça de França i, seguint l'avinguda de Pinyana, he fet cap a l'hospital Arnau de Vilanova; he travessat la carretera d'Osca, he passat a la vora de la presó i he baixat pel passeig Onze de Setembre, carrer Ferran el Catòlic i carrer Cardenal Cisneros fins que he arribat un altre cop al riu. Cercle tancat. En total uns deu quilòmetres. Pardinyes, Balàfia i la Mariola són barris que han crescut molt últimament. No els coneixeries. Caminar em permet desenganxar-me de la pantalla de l'ordinador i m'ajuda a netejar la ment. Els pensaments que em vénen caminant són sempre profitosos. M'he mullat una mica perquè s'ha ficat a ploure a l'altura dels blocs Juan Carlos. Res, quatres gotes mal comptades. La meva intenció seria fer aquest trajecte cada dia. Ja veurem si ho aconsegueixo.

Al vespre he assistit al Cafè del Teatre de l'Escorxador a l'acte "Literatura pel dret a decidir", promogut pel col·lectiu Lleida Decideix, que vol dur endavant la consulta popular per la independència el proper 25 d'abril. Han participat l'historiador Joan Busqueta i els escriptors Joan Margarit, Sebastià Alzamora, Miquel de Palol, Pere Rovira, Jordi Pàmias, Rosa Fabregat, Pere Pena, Txema Martínez i Xavier Macià. La majoria han llegit poemes. Al meu parer, el millor rapsoda, el més abrandat, ha sigut Pere Rovira.

El dia del desig s'acosta i tinc molt clar el que vull, Mahalta. El meu somni és retrobar-te, que tornis al meu costat, ni que sigui una estona, unes hores, una tarda... ¿Podries fer que fos real?

Teu

3- No podem acostar les nostres vides calmes

Estimada Mahalta,

Plou. Quan he aixecat la persiana, el cel era un sostre fosc, dens, amenaçador. Fa una estona que s'ha esberlat i regalima amb parsimònia, sense gaires ganes, gotes que esquitxen la barana relluent de la terrassa, que rellisquen sobre les rajoles i ho amaren tot de nostàlgia. La pluja m'estova l'ànima. Sempre ha estat així. Aquest plugim que, imperceptible, deixondeix els bancals i esbandeix les espones. No fa fred.

He comprat un quilo de maduixes a la fruiteria de la plaça. Les primeres de la temporada. Quan les he vistes no me n'he pogut estar. Són de Palos, a la província de Huelva, d'on van sortir les caravel·les de Colom. Molt a prop està Moguer, el poble de Juan Ramón Jiménez. Els vaig visitar fa molts anys, quan encara no et coneixia. Les maduixes són la teva debilitat. Quins tips ens en vam fer! Tu hi posaves nata a dojo, jo les preferia soles o amb suc de taronja. L'erotisme del color vermell, igual que les cireres, la meva fruita preferida. Maduixes i cireres, madures, dolces, sucoses. Me les menjaré pensant en tu.

Intento comprendre els meus errors. Allò que els homes anomenen "destí" és una munió de passes esgarriades que menen al capdavall de la mort. Potser no cal fer l'esforç d'aïllar les incògnites. Si fos savi no em caldrien les paraules, ni tan sols els records. Tu rai, que ja no t'has d'amoïnar per aquestes bagatel·les. No saps l'enveja que em fas.

Ahir al vespre vaig assistir a un concert de cambra a l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La violinista Conxa Boyero i la violoncel·lista Teresa M. Valls (ambdues components de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell) tocaven acompanyades al piano per Esteban Ruiz Blasco. Van interpretar peces d'Arensky i de Granados. Una delícia. El públic, més aviat geriàtric, no va arribar a omplir l'aula magna. Abans vaig visitar l'exposició sobre la cacera de bruixes que han instal·lat a la part de baix. Interessant, sobretot els audios dels processos inquisitorials i una pantalla interactiva amb les herbes màgiques que feien servir les metzineres. A Catalunya en van executar 400; les més properes a Alpicat.

L'adagio del Piano Trio núm. 1, en re menor, op. 32 d'Arensky em va transportar a l'empiri. El violoncel em gronxava, el violí m'enlairava, el piano feia de contrapunt enmig del bressoleig espiritual. La música, que tant ens captiva, Mahalta: l'art d'oblidar les paraules i les cabòries mundanes, un més enllà possible, el somriure dels déus, la immaterialitat...

No t'enyoro pas. Ets amb mi a totes hores.

Teu

2- Fem el mateix camí sota els mateixos cels

Estimada Mahalta,

Quina alegria! La teva resposta en forma de comentari m'ha fet molt feliç. Amb les noves tecnologies tot és més ràpid. Ja patia per tu. Els mesos passen de pressa i sembla que fos ahir quan ens vam acomiadar a l'estació de tren. No he pogut esborrar de la memòria aquella darrera mirada, els teus ulls humits rere el vidre mentre el tren iniciava la marxa. Potser no t'ho creuràs, però en aquell moment no vaig tenir la sensació de perdre't. Te n'anaves lluny, a l'altra banda dels somnis, i alhora et quedaves per sempre, aquí, dins meu, feta paraules.

T'escric això assegut a la vora del riu, amb l'esquena recolzada en un xop, en l'indret on solíem anar. Te'n recordes? Riu avall, camí de Butsènit, una mica abans dels aiguamolls de Rufea. Escric amb el teclat tàctil de la BlackBerry. El cel és ras. El sol escalfa. He caminat tres quarts d'hora i ara gaudeixo del mormoleig incessant de l'aigua. És una melodia que em relaxa. Les branques nues dels arbres, els canyars ressecs, la piuladissa dels ocells. Tot em recorda a tu. He vist ànecs de coll verd, corbs marins negres com el sutge, bernats pescadors, martinets blancs, i fins un parell de cignes. Em quedaria aquí esperant la primavera. Caminar vora el riu i contemplar els crepuscles. La resta m'interessa poc: les trifulgues dels homes, els malsdecor de les dones, l'ànsia de fama o de poder. Voldria sobrevolar-ho tot majestuosament com fan les cigonyes. Ser ocell. Estimar la pau, el silenci, la solitud. La tendresa de les migdiades d'estiu quan ens adormíem agafats de la mà sota la parra de Can Just. Te'n recordes?

Teu

1- Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels

Estimada Mahalta,

Aquesta és la primera lletra que t'escric. He pensat que podríem continuar en contacte mitjançant aquest blog. D'ençà que vas marxar, he trobat molt a faltar la teva companyia, les hores que vam caminar junts vora el riu, enraonant de mil coses. Espero que estiguis bé i que puguis respondre'm el més aviat possible.

He canviat de casa i visc sol (ara en diuen single). Sóc un home lliure. Des del finestral puc contemplar la posta cada vespre. Quina meravella! Quan les cigonyes tornen al niu, l'espectacle és gairebé oníric, una apoteosi de taronja a l'horitzó. De nit veig la flama de la depuradora, l'AVE que passa rabent i, més enllà, el campanar d'Albatàrrec. L'hivern és prou suportable. Fins ara no hem tingut gaire boira. Avui el dia era clar i assolellat, amb una visibilitat perfecta. A l'entrellum destacava la nítida silueta del Montmeneu, la muntanya més alta de la comarca.

Dels cinc cinemes de la ciutat, tres han fet vaga. S'oposen a la nova llei que el govern de la Generalitat vol aprovar segons la qual un 50% de les pel·lícules hauran de ser doblades al català. A mi no em sembla gens exagerat, tenint en compte que ara només se n'exhibeixen un 3% en la nostra llengua, és a dir, una misèria. A partir d'avui ja sé quins són els meus cinemes: Lauren i Funàtic. Els altres que m'esperin.

Teu