Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

2.3.10

6- Sento, com si em seguís, el teu batec suau

Estimada Mahalta,

Acabo de redactar una carta a Màrius Torres amb la intenció que surti publicada al diari. Es titula "La ciutat propera". Te la copio:
Benvolgut Màrius, si aixequessis el cap del nínxol del cementiri de Sant Quirze de Safaja on reposes i tornessis a la teva ciutat natal, et quedaries astorat. De ben segur que t'ho pensaries dues vegades abans de tornar a escriure aquell poema titulat “La ciutat llunyana”. Enguany celebrem el centenari del teu naixement i el primer que vull destacar és la metamorfosi que ha sofert la ciutat "dolça i secreta”, com tu l'anomenaves en un altre dels teus poemes. Jo vaig marxar fa vint-i-set anys i, ara que hi he tornat, me'n faig creus, dels canvis. Mon pare, nascut a la plaça de l'Ereta, també al·lucina. El que més m'agrada és la recuperació que s'ha fet de la zona del riu: ponts, passarel·les, espais verds, el parc de la Mitjana. Alabo la restauració del Castell de Gardeny i de la Suda. La nova Llotja és espectacular. Sí, Màrius, no pateixis, per sort encara queden “camps humils i alegres” i “camins fondals de xops i de canyars”, però la boira ja no és tan fidel com abans, el riu és menys profund i la ciutat ha deixat de ser llunyana. Tenim autopista, autovia, tren d'alta velocitat i fins i tot avions! Les teves obres estan digitalitzades. A la Biblioteca Pública hi tens el teu espai. L'altre dia vaig poder tocar el piano que tu tocaves a Mas Blanc. I, al capdamunt de tot, com sempre, senyoreja el campanar de la Seu, guarnit amb el vol majestuós de les cigonyes que, a l'hora de la posta, tornen al niu... Tornaràs també tu?
El teu SMS m'ha deixat bocabadat. Dius que véns aquest divendres... No m'ho acabo de creure. Serà veritat?

Teu

1 comentari:

  1. Estimat,

    Ja saps que sóc molt impulsiva. No em facis gaire cas. Lleida no està tan lluny, però les obligacions em retenen cada dia més. N'estic tipa, de la vida que porto, d'aquesta rutina que no em deixa avançar cap enlloc. Confonc sovint els somnis amb els desitjos, si no són el mateix. Després, dissortadament, la realitat s'imposa malgrat la nostra rebequeria.

    ¿Fa a Lleida tan bo com aquí? Avui semblava primavera. M'he acostat a la platja. M'he pogut escapar a desgrat de saltar-me l'hora de menjar. Ho necessitava. La meva pell s'ha desvetllat...

    Veig que el centenari del poeta dóna molt de si i que ho aprofites prou bé. T'imagino perfectament, en un racó de la sala, escoltant la música, apartat de tothom, abstret. Sempre has sigut un gran solitari, fins i tot quan estaves amb mi. Ara has consumat el teu destí. Encara t'acompanyen les paraules.

    No voldria que et fessis il·lusions. Ets conscient de la meva situació. No em demanis el que no pot ser.

    ¿Saps res, del premi al qual vas presentar-te?

    Que tinguis molta sort. Te la mereixes.

    Mahalta

    ResponElimina