El riu baixa ple a vessar. S'ha ajuntat el desglaç amb un abril molt plujós. Els embassaments no admeten més aigua. Avui comença la festa major de maig.
Fa un mes que et vaig escriure la darrera lletra. Saps de sobres per què no he perdut el temps esborrallant paraules. Les paraules es queden curtes enfront de les vivències reals. Quan la vida irromp amb tota la seva plenitud, hem de viure-la a fons, sense perdre ni un instant. Ha sigut un mes gloriós, fantàstic, irrepetible. El mes de Sant Jordi ens ha portat l'Amor amb majúscules. Quan tot semblava perdut, vas ser valenta i vas escollir el camí del cor. Els teus dubtes es van dissipar. Reconec que la meva fe i la meva esperança trontollaven, però mai no vaig rendir-me del tot. No et volia perdre de cap de les maneres i vaig lluitar amb totes les meves forces. Al final, el premi ha valgut la pena. No te'n penediràs. Ens estimem. Som feliços.
Allò que va començar com una aventura amb data de caducitat, amb el pas del temps es va transformar en quelcom més profund que arrelava sens remei en el fons del nostre ésser. Al principi sempre deies: "Amb tu sóc jo". Ara diem: "Som nosaltres", un plural que va més enllà de la perspectiva individual, de l'egoisme curt de mires, i que ens enlaira cap a una nova dimensió.
Estimada, avui fa un mes que ens vam comprometre de debò. A per totes! El teu somriure és el meu far. Visc per a fer-te feliç. Em correspons amb escreix, em dónes tot allò que podria somiar. Sobren les paraules.
Gràcies per existir, per buscar-me, per trobar-me, per ser com ets, per estimar-me com m'estimes... Gràcies, Mahalta, perquè amb tu la meva vida té sentit.
Només desitjo que la nostra flama no s'apagui mai i que la nostra llum resplendeixi sempre.
Teu
Fa un mes que et vaig escriure la darrera lletra. Saps de sobres per què no he perdut el temps esborrallant paraules. Les paraules es queden curtes enfront de les vivències reals. Quan la vida irromp amb tota la seva plenitud, hem de viure-la a fons, sense perdre ni un instant. Ha sigut un mes gloriós, fantàstic, irrepetible. El mes de Sant Jordi ens ha portat l'Amor amb majúscules. Quan tot semblava perdut, vas ser valenta i vas escollir el camí del cor. Els teus dubtes es van dissipar. Reconec que la meva fe i la meva esperança trontollaven, però mai no vaig rendir-me del tot. No et volia perdre de cap de les maneres i vaig lluitar amb totes les meves forces. Al final, el premi ha valgut la pena. No te'n penediràs. Ens estimem. Som feliços.
Allò que va començar com una aventura amb data de caducitat, amb el pas del temps es va transformar en quelcom més profund que arrelava sens remei en el fons del nostre ésser. Al principi sempre deies: "Amb tu sóc jo". Ara diem: "Som nosaltres", un plural que va més enllà de la perspectiva individual, de l'egoisme curt de mires, i que ens enlaira cap a una nova dimensió.
Estimada, avui fa un mes que ens vam comprometre de debò. A per totes! El teu somriure és el meu far. Visc per a fer-te feliç. Em correspons amb escreix, em dónes tot allò que podria somiar. Sobren les paraules.
Gràcies per existir, per buscar-me, per trobar-me, per ser com ets, per estimar-me com m'estimes... Gràcies, Mahalta, perquè amb tu la meva vida té sentit.
Només desitjo que la nostra flama no s'apagui mai i que la nostra llum resplendeixi sempre.
Teu
Estimat,
ResponEliminaSé prou bé per què no m´has escrit aquests dies. No calia, compartíem l'espai i el temps immersos dins l'espiral de l'enamorament.
Els primers mesos les aigües van córrer molt de pressa i ens vam espantar. Els nostres cabals anaven massa plens, ens vam desbordar, i era precís aturar-nos perquè el riu no ens ofegués.
Vaig acostar- me a la riba, et volia deixar passar, havies de seguir el teu camí, fluir fins on volguessis arribar. L´estany em va donar la serenitat perduda. Tu et vas aturar amb mi, esperant i confiant, donan-me la mà. Em vas acompanyar tot el temps, no em vaig sentir sola. Aleshores, per primer cop, vaig saber que hi havia un NOSALTRES. Així, junts, vam enfilar aquest nou camí.
Gràcies pel teu amor, la teva entrega, la teva generositat.
Hem tornat al riu -aquest riu nostre que ara baixa tan ple-, sense por, amb confiança. Tenim tot el futur per endavant.
Ens estimem, som feliços. No, no te'n penediras.
TEVA