Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

5.8.10

13- Fins la paraula més difícil, els teus fulls

Estimada Mahalta,

Estic de vacances!! Sé que no té gaire sentit escriure't aquesta lletra perquè em trobo a casa teva, que és el lloc on estic passant les meves vacances. Seran tres setmanes, si tot va bé. Aprofito que has sortit una estona per a transmetre't per escrit el que estic sentint aquests dies al teu costat.

Mai havíem estat tants dies seguits junts. Et confesso que tenia por, i crec que tu també. El fet de viure separats ens salva de caure en els perills de les parelles convencionals, ja saps, la rutina i totes aquestes coses... El balanç per ara és molt positiu. Una experiència més en la nostra relació que aviat farà un any que dura.

La muntanya és el paisatge que més m'agrada. Aquest verd pertot, el riu, el pantà, els cims, els poblets... Hem fet moltes excursions i hem descobert racons idíl·lics: el poble deshabitat de Rúbies, l'ermita de la Pertusa, etc. El Montsec em té robat el cor, com me'l tens robat tu, Mahalta.

Tenim més dies per a gaudir plegats d'aquesta situació, certament extraordinària. Després, tot tornarà al seu lloc, tu aquí i jo a 100 km, amb les nostres respectives obligacions, veient-nos quan puguem.

El cap de setmana passat vam anar a la platja, i no pas a una platja qualsevol, sinó a un petit paradís situat molt a prop de la ciutat de Tarragona. Està envoltada per un bosc de pins, savines i margallons. Sembla mentida que encara resti verge, que hagi arribat intacta al segle XXI. Li diuen Waikiki (Cala Fonda) i és una platja nudista. Ens vam treure el banyador sense problemes. Va ser emocionant. Hi tornarem aquest proper cap de setmana.

Has arribat. M'has enxampat escrivint-te la lletra. Has dit: "Tu acaba, que jo planxo una mica..." Estàs planxant al meu costat. Per a sopar he preparat bacallà al forn amb patates i cebes. Les patates són blanques i noves, les vaig collir jo mateix de l'hort de mon pare.

Demà divendres. Gairebé una setmana junts. Em preguntes si se m'ha fet llarg. No pas. En absolut.

S'ha girat vent. Escoltem el xivarri dels nens de l'alberg. Se'm fa estrany veure com planxes roba meva. Fa anys que la meva roba només me la planxo jo. M'encanta cuinar per a tu. M'encanta estar amb tu. M'encantes.

Acabo la lletra. Ara te la llegiré. Espero la teva resposta aviat, eh.

Petonets estiuencs

Teu

1 comentari:

  1. Estimat,

    La teva lletra va arribar molt aviat, quan tot just començàvem l'aventura de la nostra convivència temporal. Ara ja som a la tercera setmana i puc opinar amb prou coneixement.

    Hem comprovat el que ja sabíem: la convivència porta tensions i malentesos, però ens n'hem sortit prou bé amb diàleg, comunicació, respecte i, sobretot, mantenint l'espai individual que dues persones acostumades a la solitud necessitem.

    Hem tingun moments màgics que ens fan pensar que som especials, diferents, però tot seguit hem caigut en els tòpics típics de tota parella. No, no som tan especials ni tan diferents de la resta de les parelles.

    Aquest "experiment" (com tu el vas anomenar) arriba a la seva fi. Ho trobaré a faltar, però alhora m'agrada pensar que tornarem a trobarnos un parell de cops per setmana, buscant un forat enmig de les nostres obligacions, mentre preparem el dia de la trobada amb renovada il·lusió.

    Les vacances s'acaben. Esperarem les properes. Un petonasso molt gran, bitxo.

    Teva

    MAHALTA

    ResponElimina